LA FAÇANA PRINCIPAL

Un dels escassos vestigis que queden de la primitiva construcció del Palau Ducal de Gandia és l’actual portada adovellada de mig punt per la qual s’accedeix al vestíbul, construït en temps d’Alfons el Vell, i el forrellat que la tanca per dins, que encara conserva perfectament visibles les barres de l’escut reial d’Aragó en record dels seus antics residents.

La família Borja col·locaria en el seu moment sobre aquesta impressionant portada l’escut d’armes en pedra que hui encara es conserva, sostingut per dos àngels i dins d’una xicoteta fornícula flanquejada per sengles homes primitius de llarguíssimes barbes.

La façana principal és de maçoneria recoberta amb morter de calç i arena.

SALÓ DE CORONES

Una de les dependències més importants de la planta noble és, sens dubte, el Saló de Corones, remodelat en temps de Sant Francesc de Borja i la denominació del qual es deu al motiu de la doble corona que decora tot el cassetonat. Aquest emblema fou utilitzat per Alexandre VI com a símbol en la seua coronació papal i seran ja els seus descendents els qui ho adoptarán com a distintiu propi. En el fris superior es conserva el savi consell del duc als seus fills, pres de les epístoles de Sant Pau i que en valencià es tradueix:
“Correu per a comprendre que només serà coronat aquell que lluite segons la llei”.

La Companyia de Jesús en el segle XX va encarregar a l’H. Martín Coronas la realització de 8 sarges pintades amb les principals escenes de la vida de Francesc de Borja abans de la seua marxa a Roma com a jesuïta. Destaquen també d’aquesta fase els finestrons i les vidrieres emplomades amb els escuts familiars.

Encara es conserva en aquesta sala, al costat que dóna al pati, part dels taulells d’aresta del segle XVI que recorren l’alt sòcol.

CAPELLA NEOGÒTICA

Al segle XVI era el despatx utilitzat pel duc. Després de l’adquisició del palau per part de la Companyia de Jesús es va construir l’actual capella consagrada a Sant Francesc de Borja i realitzada pels germans Martín Coronas i Orriols. Destaca la gran volta de creueria i la rosassa que queda orientat al costat est de l’edifici. Actualment la capella dóna accés a una habitació on es pot apreciar la màscara mortuoria de Francesc de Borja i els taulells de Manises del segle XVI.

ORATORI O CAPELLA PRIVADA DELS DUCS BORJA

Adherit a aquest despatx se situa l’oratori on els ducs i duquesses de la família Borja practicaven les seues oracions. El recinte és un xicoteta capella amb un sostre de forma poligonal a les parets de la qual encara es conserven les grisalles renaixentistes realitzades per Filippo de San Leocadio (fill del famós pintor Paolo de San Leocadio) sobre els misteris del rosari intervingudes posteriorment pel germà Coronas. L’aspecte actual de la sostrada i la marqueteria del sòl correspon a una intervenció realitzada per la Companyia de Jesús a finals del segle XIX.

CAMBRA DE LA DUQUESSA

Segons la tradició és l’habitació en la qual va nàixer Sant Francesc de Borja.

Dels elements artístics que la decoren destaca el paviment ceràmic amb taulells de finals del segle XV, el coixí de tela amb l’escut dels Borja i la casulla del sant portada de Roma. A més en aquesta sala també es pot veure la maqueta de l’edifici tal com era en acabar la seua construcció.

SALÓ D’AGUILES

Situat en el lateral de la façana principal de la planta noble és una de les primeres intervencions barroques de l’edifici realitzades per la família Borja.

El seu nom es deu als ocells que apareixen decorant el fris que queda rematat amb pa d’or i que en temps de la família Borja seria un dels salons principals de l’edifici.

SALA DELS ESTATS DE SARDENYA

El seu nom es deu al record de les possessions de la familia Centelles en aquesta illa, incorporades a la Casa Borja fruit de la unió de Carles de Borja amb Magdalena de Centelles. Destaquen els quatre grans llenços del segle XVIII amb escenes de la vida de Francesc de Borja i el sòcol ceràmic del segle XVII amb els taulells del mocadoret.

SALA VERDA

Sala dedicada en l’actualitat a la Companyia de Jesús amb retrats i escultures dels principals jesuïtes i on destaquen les restes del llit on va morir Francesc de Borja a Roma i dos de les seues cartes manuscrites.

SALA DE LA TORRETA

Espai on es troba la primitiva escala de caragol d’origen islàmic.

Aquesta sala segons la tradició va ser l’estança de la duquessa Maria Enríquez, on podem trobar un dels paviments més antics de tot el palauocupant la major part de la sala.

LA GALERIA DAURADA

La “Obra Nova” o “Galeria Daurada” es troba entre les construccions que més han embellit i caracteritzat el Palau Ducal, i constitueix l’element arquitectònic i artístic més significatiu del monument, sent un referent excepcional de l’arquitectura civil barroca valenciana.

El motiu de la seua construcció, duta a terme pel Xº duc de Gandia, va ser la commemoració de la canonització de Sant Francesc de Borja. Aquest va manar edificar-la sobre la terrassa contigua al pati de la cisterna i es va concloure a principis del segle XVIII. L’edificació està formada per cinc sales contínues separades per pòrtics de fusta ricament tallades i rematades amb pa d’or. Precisament d’ací el seu nom, per la profusió d’ornamentació daurada sobre els elements decoratius en talla de fusta. Es tracta d’un perfecte “trompe l’oeuil” arquitectònic que juga amb les perspectives i la llum, creant un clima escenogràfic impressionant.

De tot el programa decoratiu de la Galeria destaquen els enormes llenços situats en els sostres de les seues cinc sales que dóna nom a cadascuna d’elles. És en l’última sala on trobem el famós paviment ceràmic dels Quatre Elements, l’únic complet de tot el monument.

En quant a la decoració exterior, cal destacar fonamentalment l’ornamentació pictòrica de la façana del segle XVIII .

PATI D’ARMES

En creuar la porta principal del Palau Ducal dels Borja s’obri davant del visitant el vestíbul d’entrada, separat del magnífic Pati d’Armes per un impressionant arc escarser i cobert per una sostrada de fusta decorada amb pintura del segle XIV.

Actualment en l’ala nord del pati, en el que originàriament van ser les cavallerisses de l’edifici, es troba situada l’església del Sagrat Cor. En la part superior d’aquesta i oberta al pati es troba la galeria amb peces ceràmiques dels segles XV al XVIII.

També se situa en aquest espai d’estructura trapezoïdal l’escala senyorial que donava accés al Saló de Corones on es conserva l’única finestra gòtica original de tot l’edifici.

PATI DE LA CISTERNA O PATI DE LES CANYES

El segon pati de l’edifici en origen seria usat com a plaça d’armes i amb l’arribada dels Borja es transforma en una zona enjardinada, més semblant a l’aspecte que té actualment.

Coneixem el pati amb dues denominacions, Pati de Canyes, per les canyes de bambú que van portar els jesuïtes ja en el segle XX, o Pati de la Cisterna. La cisterna va ser construïda pel V duc Carles de Borja ja en el segle XVI.

A partir de l’any 1937, durant la guerra civil s’utilitzarà com refugi antiaeri.