DEL SENYORIU AL DUCAT REIAL

El Ducat té el seu origen en el Senyoriu de Gandia creat en 1323 per Jaume II d’Aragó. Serà amb Alfons El Vell quan es convertisca en Ducat pel privilegi que li atorga el rei Martín L’Humà.

A aquest primer Duc Real li succeirà el seu fill, Alfons El Jove, qui va morir en 1422 sense descendència, i el títol de Duc de Gandia va revertir a la corona. A aquest primer moment d’esplendor del ducat li seguirà un període de decadència marcat per l’absència dels successius Ducs en el territori de Gandia.

Davant l’absència del Duc, títol que ara ostentarien, entre altres, Joan, rei de Navarra o Carles, príncep de Viana, el ducat arriba a un període de decadència.

La titularitat Reial del Ducat acabarà quan, estant en guerra a Granada, Ferran II d’Aragó, vendrà el Ducat de Gandia al llavors cardenal Roderic de Borja.

TORNAR > 

ELS BORJA A GANDIA

1485 és el punt de partida de la unió del Ducat de Gandia amb la família Borja. Roderic de Borja adquireix el Ducat per al seu fill major Pere Lluís, I Duc Borja de Gandia, així com un compromís matrimonial amb Maria Enriquez de Luna, cosina germana de Ferran el Catòlic. Aquest matrimoni no va arribar a fer-se efectiu, i el Duc va morir a Roma en 1488 sense descendents.

El seu successor seria el seu germà Joan de Borja, qui es va unir en matrimoni a Maria Enriquez aquell mateix any.

D’aquesta unió sí que naixeria un hereu, Joan. Però de nou el destí deixava vídua a Maria, quan en 1497 el seu marit era assassinat a Roma i el seu cos llançat al riu Tíber. Aquest episodi ens revelarà la figura d’una dona valenta i avançada al seu temps, que portarà el Ducat de Gandia a la seua etapa de major esplendor cultural i econòmic.

TORNAR > 

LA REGÈNCIA DE MARIA ENRIQUEZ I L’ESPLENDOR DEL SEGLE XVI

Després de la mort del II Duc de Gandia, els plans del Papa Alexandre VI passaven per convertir al seu altre fill, Cèsar, en hereu i successor del seu germà Joan.

Amb el que no comptava el Papa era amb la ferma oposició de Maria Enriquez, qui assumirà la regència del Ducat fins a la majoria d’edat del seu fill Joan, període que va de 1497 a 1511. En aquest temps, trencada la tutela del Papa, la nova Duquessa Regent vendrà els territoris del ducat a Itàlia i adquirirà per a Gandia alguns importants senyorius més pròxims, sanejarà els comptes i reorganitzarà l’arxiu senyorial.

A més, en el pla cultural va ser una gran mecenes de l’art, arribant a ser considerada introductora dels més prestigiosos artistes renaixentistes italians en la península. Sota el seu govern arribaran a Gandia artistes com PereCompte, Damià Forment o Paolo de Sanleocadio.

Aquest període d’esplendor culminarà sota el govern del IV Duc, Francesc de Borja, qui funda la primera Universitat de Gandia, i abans de marxar a Roma per a ingressar en la Companyia de Jesús, deixarà incorporat al Ducat de Gandia el Comtat d’Oliva, amb el matrimoni del seu fill i successor Carles, amb Magdalena Centelles. D’aquesta manera, es reuniran baix tutela dels Borja els dos principals centres productors de la canya de sucre, l’“or blanc” que suposava el motor de l’economia del Ducat en aquest període.

 

TORNAR

L’OCÀS DELS BORJA

Amb l’expulsió dels moriscos en 1609 començarà el decliu del cultiu de la canya de sucre, i en conseqüència, la pitjor crisi econòmica del Ducat Borja.

No obstant això, serà en la segona meitat del segle XVII i inicis del segle XVIII, quan es produïsquen les grans obres barroques dins del Palau Ducal, sent el seu major exponent la Galeria Daurada, construïda a expenses del X Duc, Pasqual Francesc de Borja i la seua dona, Joana Fernàndez de Còrdova.

Amb la mort del XI Duc de Gandia, Ignasi Francesc de Borja, sense descendents, el Ducat quedarà, per línia femenina a través de les seues germanes, emparentant per matrimoni amb altres famílies nobles. Serà fruit d’aquesta política d’enllaços matrimonials per la qual el Ducat de Gandia arribarà a les mans dels Ducs d’Osuna.

TORNAR > 

ELS JESUÏTES A GANDIA

Seran els Osuna els qui abandonen l’edifici, perquè tenien residència en altres ciutats com Sevilla o Madrid, no sense abans emportar-se tot el contingut del mateix a aquestes propietats.

A causa del seu estat de deteriorament ix a la venda en subhasta pública quasi un segle després del seu abandó, sent comprat per la Companyia de Jesús el 31 d’Agost de 1888. A ells corresponen alguns dels Tresors del Palau, com les sarges o la construcció de la Capella Neogòtica.

Aquesta compra està motivada perquè el Palau és la casa natal d’un sant jesuïta: Sant Francesc de Borja, també IV Duc de Gandia.

Començarà en aquest moment el període de recuperació de l’edifici, i la posada en valor de la seua dilatada història.

TORNAR >