SARGUES DEL SALÓ DE CORONES

La col·lecció de sargues del Saló de Corones del Palau Ducal dels Borja de Gandia forma un conjunt en sèrie de vuit pintures de gran format, la qual cosa es coneix com a quadre d’història: una forma visual de narrar els esdeveniments històrics de la vida de Francesc de Borja a través de la memòria. És a dir, una manera «moderna» d’interpretar el passat. Aquesta sèrie de pintures descriuen diferents episodis de la biografia de Francesc de Borja en sentit de les agulles del rellotge, adaptant-se als espais que queden entre pilars, finestres i parets.

Van ser realitzades pel pintor i germà jesuïta Martín Coronas (1862-1928). Segueixen el corrent romàntic de finals del segle XIX que pretén emular les tècniques del passat, en concret de l’edat mitjana.

Imiten la tècnica del tapís amb diversos recursos entre ells les textures de la seua execució i el penjat d’exposició sense bastidor. Les trobem nomenades i catalogades com a tapís, falsos tapissos, oli sobre tapís, oli sobre tela, tremp i oli sobre tela. En realitat són pintures sobre suports de fibres cel·lulòsiques de diferents naturaleses, similar a la tela de sac.

La col·lecció.
Seguint l’ordre cronològic dels esdeveniments podem veure:

Bateig de Francesc de Borja en la col·legiata de Gandia

Francesc de Borja davant el cadàver de l’emperadriu Isabel de Portugal (364 × 260 cm, 1918).

L’arribada de Francesc de Borja al convent de dominics de Llombai (372 × 323 cm, 1918).

Ampliació de les muralles de Gandia (368×310 cm, 1918)

Bateig de Francesc de Borja en la col·legiata de Gandia

Bateig de Francesc de Borja en la col·legiata de Gandia

La primera escena presenta el Bateig de Francesc de Borja en la col·legiata de Gandia (300 × 338 cm, 1898). Aquesta pintura està situada damunt de la porta d’entrada a la Capella Neogòtica.

L’escena mostra el bateig de Francesc de Borja en presència de la família ducal i al costat d’un seguici amb guàrdia d’alabarders i amb portadors dels estendards de la ciutat. La intenció del pintor és la de demostrar l’origen gandienc del protagonista i la seua vinculació amb la ciutat de la qual acabarà sent duc.

Francesc de Borja davant el cadàver de l’emperadriu Isabel de Portugal (364 × 260 cm, 1918).

Francesc de Borja davant el cadàver de l’emperadriu Isabel de Portugal (364 × 260 cm, 1918).

La pintura ens mostra a Francesc de Borja en la Capella Real de Granada, amb gest meditatiu davant el cadàver, en presència de l’arquebisbe Gaspar de Ávalos, el capítol i altres nobles.

Aquesta escena és una de les més representades de la vida del Sant, i segons la tradició quedava vinculada a la seua conversió.

L’arribada de Francesc de Borja al convent de dominics de Llombai (372 × 323 cm, 1918).

L’arribada de Francesc de Borja al convent de dominics de Llombai (372 × 323 cm, 1918).

Francesc de Borja com a primer marqués de Llombai funda el convent de dominics en aquesta ciutat. En aquesta escena el marqués està sent rebut per la comunitat a la seua arribada.

Ampliació de les muralles de Gandia (368×310 cm, 1918)

Ampliació de les muralles de Gandia (368×310 cm, 1918)

El duc, que sembla haver eixit de cacera, ha baixat del cavall i conversa amb el mestre d’obres sobre com anava a ser el nou traçat de les muralles del segle XVI.

La pintura se centra en la construcció d’una torre de la muralla, tenint com a fons una aproximació bastant real a la serralada del Montdúver.

Francesc de Borja posa la primera pedra de la Universitat (380 x 334 cm, 1918)

El Duc de Gandia doctorant-se en Teologia (400×234 cm, 1920)

Francesc de Borja s’acomiada dels seus fills abans d’eixir cap a Roma. (384 x 323 cm. Ca 1920)

Francesc de Borja a l’eixida de Gandia camí de Roma
(384 x 323 cm)

Francesc de Borja posa la primera pedra de la Universitat (380 x 334 cm, 1918)

Francesc de Borja posa la primera pedra de la Universitat (380 x 334 cm, 1918)

L’empresa més important que el duc emprén a Gandia és el col·legi de Sant Sebastià, després Universitat per butlla del papa Pau III, convertint-se així en la primera universitat jesuïta del món.

El Duc de Gandia doctorant-se en Teologia (400×234 cm, 1920)

El Duc de Gandia doctorant-se en Teologia (400×234 cm, 1920)

Era el 20 d’agost de 1550 quan Francesc de Borja aconsegueix el doctorat en Teologia després de cursar els seus estudis en la mateixa universitat que va fundar. El que es representa en la pintura és un acte senzill, quasi íntim i improvisat.

Francesc de Borja s’acomiada dels seus fills abans d’eixir cap a Roma. (384 x 323 cm. Ca 1920)

Francesc de Borja s’acomiada dels seus fills abans d’eixir cap a Roma. (384 x 323 cm. Ca 1920)

La mateixa escena que Goya va pintar per a la capella del Sant de la catedral de València, i en tots dos casos és l’escala senyorial l’escenari dels esdeveniments, però en la de Gandia apareix ja restaurada pels jesuïtes. Se centra ací Corones en l’abraçada entre Francesc i el seu fill major Carles que es convertirà en el V duc de Gandia.

Francesc de Borja a l’eixida de Gandia camí de Roma
(384 x 323 cm)

Francesc de Borja a l’eixida de Gandia camí de Roma
(384 x 323 cm)

Va tindre lloc el dia 30 d’agost de 1550. Francesc de Borja és acompanyat del seu fill Joan, i part del seu seguici, en la seua eixida de Gandia camí de Roma on començarà la seua nova etapa com a jesuïta. Es pot apreciar l’antiga creu de terme gòtica i que va desaparéixer en el segle XX.

PALAU DUCAL DELS BORJA DE GANDIA

C/ Duc Alfons el Vell, 1.
39.966117, -0.180098

46701 Gandia (Valencia) ESPAÑA

TEL. +34 962 871 465 | visites@palauducal.com