LLENÇOS DE GALERIA DAURADA

Al costat de les grisalles renaixentistes de l’oratori, els llenços situats en els sostres de la Galeria Daurada són les úniques mostres originals de pintura encarregades pels ducs i duquesses Borja en el Palau.

Tant per les seues dimensions, (els tres primers són de 10 x 5 m i els dos últims de 5 x 5 m), com per la seua complexitat, la sèrie pictòrica suposa una fita dins del barroc tardà. La tradició ha mantés al pintor Gaspar de la Huerta com a autor d’aquestes obres, encara que ,estudis recents apunten la col·laboració d’Esteve Romaguera en l’elaboració d’algunes d’elles.

Llenços del saló heràldic

Llenç del saló ornamental

Llenç del saló de la glorificació

Llenç del saló de la sagrada familia

Llenç del saló del cel i la terra

Llenços del saló heràldic

Llenços del saló heràldic

És l’escut genealògic més complet de la familia Ducal dels representats al Palau, similar al que es pot apreciar al Pati d’Armes. Al emblemes de l’escut d’armes d’Aleixandre VI, que són el bou roig (Borja) i les bandes grogues i negres (Oms), s’han afegit els escuts de les dones que han emparentat per matrimoni amb els ducs Borja de Gandia, al llarg de més de 200 anys.

Entre ells podem vore l’escut dels Enríquez, el Castro de Portugal o els Centelles. A esta representació heráldica sols quedaría afegir l’escut dels Benavides d’Aragó, familia que emparentaría amb els Borja per matrimoni del undécim duc, Ignaci Francesc de Borja amb Rosalea Bernarda de Benavides i Aragó.

L’escut es sostingut per dos tenants que no tenen cap significat concret sinò están presents per donar prestigi al llinatge Borja, doncs aquest tipus de figures s’utilitza des de l’antiguitat.

A més esta rematat amb tres elms de visera entreoberta, símbol de cavallers cristians que lluitaren contra la mitja lluna.

Sobre estos trobem altres tres elements: a la dreta el Rat-Penat, símbol de València; al centre la conona ducal amb el lleó sentat que soste la bandera desplegada; i a l’esquerra el blasó d’Oliva, sostés per dos braços nus.

Llenç del saló ornamental

Llenç del saló ornamental

Al segon saló de la Galeria Daurada trobem representada en el sostre una catifa imitant les famoses teles de la fàbrica francesa “Savonnerie”.

En les dues primeres sales no es trien imatges religioses per al programa iconogràfic d’aquests llenços perquè el seu ús era més de tipus lúdic i festiu. En canvi, el discurs pictòric serà totalment religiós en les tres últimes sales, perquè en elles ja no es realitzen actes festius sinó que estan reservades per a honrar la figura del nou sant Borja.

Llenç del saló de la glorificació

Llenç del saló de la glorificació

Al saló central trobem la pintura més important de tot el conjunt. La canonització de Sant Francesc de Borja està sent debatuda en aquest gran llenç. En la part baixa veiem el conclave de cardenals reunit enfront d’una dona coronada amb mitra papal i amb les claus de Sant Pere a la mà, sent ella una al·legoria de l’Església. Sobre els membres eclesiàstics podem veure a dos àngels que porten els símbols del sant, que seran els tres capels rojos cardenalicis i la calavera coronada.

En el pla celestial, les tres virtuts teologals, Fe, Caritat i Esperança, sostenen en tres medallons els retrats de Calixt III, Alexandre VI i el bou roig, emblema dels Borja.

I en la part superior, trobem a Francesc de Borja sobre núvol vestit amb l’hàbit de jesuïta al costat d’una sèrie de sants i beats molt fácils de reconéixer que actuen com a testimonis de la glorificació i per damunt d’ell, Sant Miquel Arcàngel, la Immaculada Concepció i la Santíssima Trinitat.

Llenç del saló de la sagrada familia

Llenç del saló de la sagrada familia

En el primer dels dos llenços quadrats de Galeria Daurada podem veure una representació de la Sagrada Família. És una composició més equilibrada i orientada en sentit contrari a les tres pintures anteriors. Baix veiem representat l’origen terrenal de Crist, sent observats des de dalt pel Pare.

Llenç del saló del cel i la terra

Llenç del saló del cel i la terra

A aquest últim llenç correspon la representació d’una cúpula celestial en la qual s’organitzen les figures de profetes, àngels i sants en cercles concèntrics, emmarcant en el centre la imatge de la Verge del Rosari. En aquesta pintura podem veure de nou com l’arcàngel Sant Miquel presenta a Sant Francesc de Borja davant la Seus Gratiae, on el Pare li dóna la benvinguda, i el Fill li entrega la corona de glòria.

En les escenes religioses d’aquesta galeria sol aparéixer Sant Miquel acompanyant a Sant Francesc de Borja perquè aquell era l’antic patró de la ciutat de Gandia. Actualment ho és el Sant Borja.