Arts al palau
Temporada

Arts al Palau 2012

1.Teresa Cháfer

construir-Re-construir natura

..."Els arbres estan construïts amb branques blanques que s'uneixen entre si formant un arbre. RE-CONSTRUIR
El sòl, baix de cada arbre, estarà cobert de marbre blanc. CONSTRUIR
Sobre les branques, les diferents artistes que formen l'exposició, escriuran textos escrits en blanc: Procreació.
Els textos faran referència al que para cadascuna d'elles significa la maternitat: procreació.

2. Carmen Marcos

"Somni"

Una reflexió plàstica amb la maternitat com a tema.

...."Un bressol reciclat que recorda un carret de la compra de supermercat. L'escultura representa una forta contradicció: d'una banda la tendresa del bressol, lloc càlid i bell, de protecció total. D'altra sembla un carro de la compra, però tant el de qualsevol família, de diari, com el carro de l'indigent, que col · loca en ell el segons la seva opinió indispensable per viure. La maternitat viscuda com una mena d'indigència, com una càrrega pesada que cal suportar i alhora com una neteja de tot allò que no és essencial, com un creixement personal profund. Aquesta càrrega és una lluita interior, és la necessitat de triar entre el temps propi i el dels fills, el de les obligacions familiars. L'escultura com a refugi i necessitat vital."


3. Silvia Molinero

Evitables
processos civilitzadors
..."Evitables tracta la situació de desigualtat en relació a la salut maternal, depenent de la procedència de la dona embarassada i del lloc en què desenvolupa la seua gestació. Per a un estat adequat de l'embaràs són fonamentals l'assistència sanitària, el control de la natalitat, la planificació familiar, l'accés a mètodes anticonceptius i la lliure decisió de ser o no ser mare, fets als quals milers de dones a hores d'ara encara no tenen accés. Seria desitjable construir societats amb processos civilitzadors, on el dret a la salut no fóra una opció per a uns pocs. Les fotografies que componen aquest treball estan protagonitzades per mares que han donat a llum als seus fills de manera satisfactòria, en contrast amb els lemes dels fulars portabebés que porten."


4. Abaroa/Navalón

Instal·lació 1: Cercant Recer
..."El rostre, el cabell, els sins i les mans queden gravats en la ment de les filles a força d'una minuciosa observació. Aquestes descriuen, amb una espècie d'obsessió, fins als detalls més insignificants del cos de la progenitora. Així, la imatge materna envaeix hàbits, records, somnis, dubtes i terrors de la filla.Per a Biruté Ciplijauskaité l'espill “serveix alhora com un símbol de continuïtat i de canvi”. Observem que en els relats explicats per les filles, veure's en l'espill de la mare serveix per al canvi, per a ser una altra dona, molt diferent de la mare. Mentre que la mare procura trobar en la filla identificació i enteniment dels seus sentiments."


Instal·lació 2: Sense Demanar Perdó
..."Teix amb agulles el llenç blanc que convida a la taula. Les punxades s'encadenen, van filant els records, els murmuris, el lloc d'acolliment. Si el vent les travessara conversarien, però apedaçant els oblits van donant durada als silencis. Entre la llum i la foscor, entre la tela i les ombres, entre l'anvers i el revés, del blanc al negre, les agulles apareixen una vegada i una altra, no hi ha fil que les prenye, sol tall estèril abandonat a la deriva. Blancs, els llenços blancs s'estenen en la foscor de la solitud. Blanques les puntades, sumant i cosint, teixeixen els sentits, lliguen inquietuds, que no poden pronunciar. Cada puntada blanca com agulles que s'emmotlen al teixit de l'obra. El silenci es converteix en fil per a embastar, en fil per a brodar els traços, en so que dóna sentit al sofriment, en paraules que ofegades van donant vida."

5. Bia Santos

Instal·lació 1: El Sopar
Aquest instal·lació condueix a un diàleg entre la il·lusió, la imaginació, el silenci i la simulació. Es refereix a l'acte de recepció, o esperar a algú, però també l'acte de la rutina diària de la casa; l'acolliment, l'alimentar, el cuidar. En aquest ambient hi ha una simulació d'un entorn real: un menjador, que consta de signes - taula, cadira, plat i coberts. L'obra està composta d'una taula, sobre la qual apreciem unes estovalles amb el dibuix brodat d'un plat i coberts. Aquestes estovalles representa el signe del femení, el brodat com a expressió, com a activitat artesanal que en general és desenvolupada per dones, així com l'acte d'alimentar que des del nostre primer moment de la vida som alimentats per un si matern. Dialogant amb aquesta taula tenim un video que simula el real, o siga, un dibuix brodat d'un plat amb els seus coberts. En aqueix plat l'aliment de cada dia, representat per el “pa” signe d'aliment físic i espiritual. La imatge apareix en un bucle acompanyat del so del dia a dia, del que fer domèstic. L'obra es completa amb un aixovar dibuixos brodats d'objectes del quotidià dins dels calaixos d'una de les calaixeres que es troben en la sala.

Instal·lació 2: L'Espera. :qué és el que esperes de la casa?

En aquesta obra ens trobem amb un objecte – un dibuix en l'aire – d'una cadira balancí, feta en fil daurat, sobre una peanya, situada en la sala verda.
Així sorgeix la qüestió quines esperes de la casa?. Aquesta pregunta és formulada, amb intenció reflexiva sobre el que la casa ens aporta, o com pensem o desitgem que siga la casa, aqueix local ocupat on vivim i projectem els nostres desitjos i inquietuds. Aquesta habitació mostra la mirada de la dona dirigida si mateixa i a l'espai que ella construeix, lluny del que s'estableix en la nostra societat.










6. Sara Vilar



..."La meua proposta parteix de la idea de com canvia la visió de casa en ser mare. De la casa i de lloc on habitar (on fer el niu). Ja no val qualsevol pis per a viure Casa en comunitat, protectora, recer, propera a la família, lligada als arrels familiars... la casa es converteix en refugi."